Dilluns 27 d’Agost
Isaïes 37
1 Quan el rei Ezequies ho va sentir, s'esquinçà també els vestits, es posà la roba de sac i se n'anà al temple del Senyor.
2 Al mateix temps va enviar el cap del palau reial, Eliaquim, el canceller Xebnà i els sacerdots més ancians al profeta Isaïes, fill d'Amós. Tots anaven amb vestit de sac.
3 I li digueren:
--Això et diu el rei Ezequies: "Avui per a nosaltres és un dia d'infortuni, d'ofensa i d'ignomínia. Com se sol dir, ‘La mare no té força per a infantar, ara que la criatura està a punt de néixer’.
4 El rei d'Assíria ha enviat el seu ajudant de camp per insultar el Déu viu. Tant de bo que el Senyor, el teu Déu, el castigui per tot el que li ha sentit a dir! Tu, prega al Senyor pels pocs que resten del seu poble."
5 Als homes del rei Ezequies que l'havien anat a trobar, Isaïes
6 els va dir:
--Digueu al vostre rei això que el Senyor li fa saber: "No tinguis por del que has sentit, de les injúries que han proferit contra mi els oficials del rei d'Assíria.
7 Jo faré que rebi unes notícies que el facin decidir a tornar al seu país; allí el faré morir assassinat."
8 L'ajudant de camp assiri va saber que el seu rei havia deixat Laquix per anar a combatre a Libnà, i anà a trobar-lo en aquesta ciutat.
9 I és que el rei d'Assíria s'havia assabentat que Tirhacà, el faraó etíop, havia emprès una campanya contra ell. Quan el rei d'Assíria va rebre aquesta notícia, va enviar ambaixadors a Ezequies amb aquest missatge:
10 --Digueu això a Ezequies, rei de Judà: "Que el teu Déu, en qui confies, no t'enganyi dient que Jerusalem no caurà a les meves mans!
11 Tu mateix has sentit a dir què han fet els reis d'Assíria a tots els països, com els han aniquilat. ¿I tu et penses que te n'escaparàs?
12 Quan els meus antecessors van destruir Gozan, Haran, Rèssef i la gent d'Edèn que vivien a Telassar, per ventura els déus d'aquestes nacions les pogueren salvar?
13 On són ara els reis d'Hamat, d'Arpad, de Laïr, de Sefarvaim, d'Enà i d'Ivà?"
14 Ezequies va agafar la carta que havien portat els ambaixadors assiris i la va llegir. Després va pujar al temple, la desplegà davant el Senyor
15 i va pregar així davant d'ell:
16 --Senyor de l'univers, Déu d'Israel, que tens per tron els querubins: tu, que has creat el cel i la terra, ets l'únic Déu de tots els regnes del món.
17 Senyor, estigues atent i escolta; obre els ulls, Senyor, i mira. Escolta les paraules que Sennaquerib envia a dir per insultar-te a tu, el Déu viu.
18 És veritat, Senyor, que els reis d'Assíria han devastat tots els territoris d'aquests països
19 i han llançat al foc els seus déus. Però aquests no eren déus, sinó estàtues de fusta o de pedra fetes pels homes; per això els assiris els han pogut destruir.
20 Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva'ns de les mans de Sennaquerib, i tots els reialmes de la terra reconeixeran que tu, Senyor, ets l'únic.
21 Isaïes, fill d'Amós, envià al rei Ezequies aquest missatge:
--Això et fa saber el Senyor, Déu d'Israel: "Tu, provocat per Sennaquerib, rei d'Assíria, has fet aquesta pregària.
22 El Senyor, doncs, anuncia això contra ell:
»La ciutat de Sió et menysprea,
es mofa de tu;
Jerusalem es riu de tu
brandant el cap.
23 Qui has insultat? Qui has injuriat?
Contra qui has alçat la veu
i aixecat, altiva, la mirada?
Contra el Sant d'Israel!
24 T'has valgut dels teus oficials
per a insultar el Senyor.
»Tu dius: ‘Amb l'estol
dels meus carros
he pujat al cim de les muntanyes,
als llocs inaccessibles del Líban,
per tallar els cedres més alts
i els millors xiprers.
Arribaré al darrer dels seus cims,
al seu bosc més frondós.
25 He excavat i obert mines i pous,
i n'he begut les aigües;
he eixugat, només posant-hi els peus,
tots els canals d'Egipte.’
26 »¿No ho sabies tu, Sennaquerib,
que vaig decidir fa temps
això que he fet,
que ho havia planejat de feia dies
i ara ho he complert?
Per això les ciutats fortificades
s'han convertit en munts de ruïnes.
27 Els seus habitants, impotents,
esglaiats i confosos,
són com l'herba dels camps,
com plantes tendres
o com l'herbei dels terrats
que el vent del desert abrusa.
28 Jo ho sé tot, de tu:
si t'aixeques o si t'asseus,
si vas a la guerra o si en tornes,
i si t'enrabies contra mi.
29 Cert, tu t'has enrabiat,
i jo he sentit les teves insolències.
Per això et posaré l'anella al nas
i la brida a la boca,
i et faré tornar
pel camí per on has vingut.
30 »A tu, Ezequies, jo et dono aquest senyal: Enguany menjareu el que produeixi el gra caigut a terra; l'any vinent, el que produeixin els camps sense sembrar-los. Però l'any següent sembreu i segueu, planteu vinyes i mengeu-ne els fruits.
31 Els supervivents del llinatge de Judà seran com una planta que enfonsarà de nou les seves arrels i llevarà bon fruit,
32 perquè de Jerusalem encara en sortirà una resta, hi haurà supervivents a la muntanya de Sió. Això és el que farà l'amor ardent del Senyor de l'univers.
33 »Al rei d'Assíria,
el Senyor li fa saber això:
No entrarà en aquesta ciutat,
no hi dispararà cap fletxa,
no l'escometrà amb batallons escudats
ni aixecarà contra ella cap terraplè.
34 Se'n tornarà pel mateix camí
per on ha vingut,
sense haver entrat en aquesta ciutat.
Ho dic jo, el Senyor.
35 Protegiré Jerusalem i la salvaré,
per consideració a mi mateix
i a David, el meu servent!"
36 Llavors va sortir l'àngel del Senyor i féu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L'endemà al matí, a l'hora de llevar-se, tot eren cadàvers.
37 En veure-ho, Sennaquerib, el rei d'Assíria, va aixecar el campament, se'n tornà cap a Nínive i s'hi va quedar.
38 Un dia, mentre pregava en el temple de Nisroc, el seu déu, els seus fills Adrammèlec i Sarèsser el van assassinar i van fugir al país d'Ararat. Un altre dels seus fills, Assarhadon, va regnar en lloc d'ell.
Fets 12
1 Per aquell temps, el rei Herodes decidí de fer mal a alguns membres de l'Església
2 i féu decapitar Jaume, el germà de Joan.
3 Quan s'adonà que això agradava als jueus, féu detenir també Pere. Eren els dies dels Àzims.
4 Herodes va manar que fos tancat a la presó i en confià la custòdia a quatre esquadres de quatre soldats, amb el propòsit de fer-lo comparèixer davant el poble després de Pasqua.
5 Mentre Pere era a la presó ben vigilat, la comunitat pregava a Déu intensament per ell.
6 La nit abans que Herodes anava a fer-lo comparèixer, Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dues cadenes, i els sentinelles feien guàrdia davant la porta de la presó.
7 Tot d'una es va presentar un àngel del Senyor i el calabós s'omplí de claror. L'àngel va tocar Pere al costat, el desvetllà i li va dir:
--Aixeca't, de pressa!
Llavors les cadenes li van caure de les mans,
8 i l'àngel li digué:
--Cenyeix-te i posa't les sandàlies.
Pere ho va fer, i l'àngel afegí:
--Posa't el mantell i segueix-me.
9 Pere sortí a fora i el seguia, però no s'adonava que això que feia l'àngel era veritat; es pensava tenir una visió.
10 Van passar la primera guàrdia i la segona i arribaren a la porta de ferro que dóna a la ciutat. La porta s'obrí tota sola, i ells sortiren i continuaren carrer avall, i de sobte l'àngel el va deixar.
11 Llavors Pere tornà en si i digué:
--Ara veig realment que el Senyor ha enviat el seu àngel i m'ha alliberat de les mans d'Herodes i de tot allò que el poble dels jueus esperava que passés.
12 Ja del tot conscient de la situació, Pere se'n va anar a casa de Maria, la mare de Joan, conegut amb el sobrenom de Marc. Allí hi havia molta gent reunida que pregava.
13 Pere va trucar a la portalada, i una criada que es deia Rode anà a preguntar qui hi havia.
14 Així que reconegué la veu de Pere, de tanta alegria, en lloc d'obrir la porta, va córrer cap dins a anunciar que Pere era fora al carrer.
15 Els altres li van dir:
--T'has tornat boja!
Però ella insistia que era cert. Ells li digueren:
--Deu ser el seu àngel.
16 Mentrestant, Pere continuava trucant. Finalment obriren i, en veure'l, no se'n sabien avenir.
17 Ell, amb la mà, els va fer senyal que callessin i els contà com el Senyor l'havia alliberat de la presó. Després els digué:
--Feu-ho saber a Jaume i als germans.
Aleshores se n'anà en un altre lloc.
18 Quan fou de dia, hi hagué una gran confusió entre els soldats, que es preguntaven què se n'havia fet, de Pere.
19 Herodes el va fer buscar i, veient que no el trobaven, va processar els guardes i donà l'ordre d'executar-los. Després va baixar de Judea a Cesarea i s'hi quedà per un cert temps.
20 Herodes mantenia un fort litigi amb els de Tir i Sidó. Com que el proveïment d'aquestes ciutats depenia del rei, decidiren unànimement de presentar-se davant d'ell. Es van guanyar el suport de Blast, el camarlenc reial, i van demanar una solució amistosa.
21 El dia convingut, Herodes, portant el vestit reial, es va asseure a la tribuna i els adreçava un discurs oficial.
22 Mentrestant, la multitud l'aclamava cridant:
--És la veu d'un déu i no pas la d'un home!
23 Però de sobte un àngel del Senyor el va ferir de mort, perquè havia usurpat l'honor degut a Déu. Va ser rosegat pels cucs i va morir.
24 La paraula de Déu s'anava estenent i escampant.
25 Bernabé i Saule, un cop acomplerta la seva missió a Jerusalem, van tornar en companyia de Joan, conegut amb el sobrenom de Marc.
—¡Estás loca!
Esta es la motivadora respuesta que recibió Rode en el capítulo 12 del
libro de los los Hechos cuando anunció que el apóstol Pedro estaba a la puerta
y que había sido liberado del encarcelamiento al que lo tenía sometido Herodes.
Aparte del aspecto anecdótico de cómo reaccionó la comunidad de
seguidores de Jesús ante este hecho, lo importante, al menos para mí, han sido
las lecciones que he tenido que considerar acerca de la oración, justamente
cuando estoy a punto de marchar para el local -no la casa de Dios como algunos
piensan, -pues Dios no habita en templos hechos de manos humanas- donde se
reúne la comunidad que pastoreo para orar.
Un aspecto positivo de aquella comunidad fue que ante la necesidad,
oraron. El texto dice que oraron por él en todo momento desde que fue apresado
y sabemos también por el relato que estuvo varios días encarcelado.
Un aspecto negativo de aquellos seguidores de Jesús fue que uno se
pregunta hasta qué punto esperaban realmente una respuesta, ya que en el
momento en que está se materializó y el Señor concedió la petición ellos
dudaron de que fuera verdad e incluso tildaron de local a la portadora de las
buenas noticias.
No puedo dejar de pensar en mi propia vida de oración. ¡Qué fácilmente
puede convertirse en algo total y absolutamente mecánico! ¡Qué fácil es orar
sin esperar respuesta, sólo porque se trata de un deber religioso! ¡Qué
rápidamente, cuando la respuesta viene, podemos racionalizarla y atribuirla a
otras causas como la suerte, la casualidad, era normal que pasase y un largo etcétera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada