Dimecres 1 d’Agost
Isaïes 15
1 Presagi sobre Moab.
Ar de Moab ha estat saquejada,
l'han arrasada en una nit!
Quirmoab ha estat saquejada,
l'han arrasada en una nit!
2 Dibon puja al temple,
als turons sagrats per plorar.
A Nebó i a Medebà,
Moab es lamenta.
Tothom s'ha rapat el cap
i afaitat la barba.
3 Pels carrers, la gent porta roba de sac
en senyal de dol,
es lamenta als terrats i a les places,
tothom es desfà en plors.
4 Quina cridòria a Heixbon i a Elalé:
fins a Jahas
se senten els seus clams!
Per això Moab llança
el crit de guerra,
però els seus soldats
han perdut el coratge.
5 Un plany em surt del cor per Moab.
Els seus fugitius arriben
a Sóar, a Eglat-Xelixià.
Ploren mentre pugen
la costa de Luhit;
pel camí d'Horonaim
se senten crits desesperats.
6 A les aigües de Nimrim
la terra és desolada,
els prats s'han assecat,
no hi ha més herba,
ja no hi queda res de verd.
7 Tothom recull les provisions,
tots els béns que els resten,
i se'ls emporten lluny,
fins al torrent dels Salzes.
8 El seu clam dóna la volta
per les fronteres de Moab,
els seus planys arriben
a Eglaim i a Beerelim.
9 Les aigües de Dimon
seran vermelles de sang.
Però jo, el Senyor,
afegiré a Moab noves dissorts:
un lleó atacarà els seus supervivents,
els qui s'hauran escapat del país.
Lluc 15
1 Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo.
2 Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
--Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
3 Jesús els va proposar aquesta paràbola:
4 --Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba?
5 I quan l'ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d'alegria
6 i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut"?
7 »Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
8 »O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba?
9 I quan l'ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut"?
10 »Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.
11 I digué encara:
--Un home tenia dos fills.
12 Un dia, el més jove digué al pare:
»--Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
»Ell els va repartir els béns.
13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta.
14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat.
15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs.
16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava.
17 Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam!
18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu.
19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers."
20 I se n'anà a trobar el seu pare.
»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.
21 El fill li digué:
»--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
22 »Però el pare digué als seus criats:
»--De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies,
23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho,
24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
»I es posaren a celebrar-ho.
25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls
26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò.
27 Ell li digué:
»--El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava.
29 Però ell li respongué:
»--Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics.
30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
31 »El pare li contestà:
»--Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu.
32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
Regresaré a casa de mi padre, y le diré: Padre
mío, he pecado contra Dios y contra ti; ya no merezco llamarme tu hijo;
trátame como a uno de tus trabajadores.”
El capítulo 15 del evangelio de Lucas narra uno de los pasajes, en mi
humilde opinión, más bellos de toda la Escritura, además de ser uno con el que
me siento plenamente identificado, es la parábola del padre que ama y perdona. Contada
por el mismo Jesús, es probablemente el texto de la Biblia que mejor revela el
carácter paternal y amoroso del Dios al que sigo.
Lo que contrasta en esta historia es mi condición de indignidad para
ser tratado como hijo y la respuesta del padre de amarme incondicionalmente,
perdonarme y restaurarme en la condición de hijo y heredero.
Lo que me emociona es que esta realidad de indignidad y aceptación se
repite una y otra vez en mi vida cotidiana. Cada vez que peco intencional y conscientemente
es un alejamiento de la casa del Padre, una decisión de vivir independiente y
al margen de Él, un deseo de hacer la mía.
Cada vez que soy consciente y decido confesar revivo la historia del
padre que ama y perdona en mi propia experiencia. La conciencia de haber obrado
mal, la comprensión de mi indignidad para ser nuevamente recibido y el amor
incondicional del Padre que celebra fiesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada