Divendres 3 d’Agost
Isaïes 17
1 Presagi sobre Damasc.
Damasc serà esborrada
d'entre les ciutats,
es convertirà en un munt de ruïnes.
2 Les viles d'Aroer, abandonades,
seran domini dels ramats:
s'hi ajaçaran,
i no els inquietarà ningú.
3 Efraïm perdrà
les ciutats fortificades,
i Damasc, la seva reialesa.
El que restarà dels arameus
no serà més important que Israel.
Ho diu el Senyor de l'univers.
4 Aquell dia,
Jacob perdrà pes:
gras com era, s'amagrirà.
5 Serà com la palla dels camps
quan han segat les espigues;
serà com les espigolalles
que resten a la vall dels Rafaïtes.
6 En quedarà tan sols una misèria,
com després de collir les olives,
quan només se'n veu alguna
als cimalls
i poques més a les branques.
Ho diu el Senyor, Déu d'Israel.
7 Aquell dia, els homes giraran els ulls al seu creador, miraran cap al Sant d'Israel.
8 Ja no giraran els ulls cap als altars que havien construït amb les seves pròpies mans, ni miraran més cap als bosquets sagrats i als emblemes del sol que ells mateixos s'havien fabricat.
9 Aquell dia, les ciutats fortes del país
seran abandonades,
com ja ho foren
a l'arribada dels israelites:
quedaran abandonades
com el brancatge inútil.
Serà una desolació.
10 Tu, Israel, has oblidat Déu,
el teu salvador,
no t'has recordat de la Roca,
defensa teva.
Per això plantes jardins exòtics
amb esqueixos dedicats
a déus estrangers.
11 Avui els plantes i els veus créixer;
l'endemà ja els veus florir,
però no en colliràs res:
vindrà un dia que seràs malferit
amb un mal que no tindrà remei.
12 Ah! Quina remor
de pobles i més pobles!
És com la remor de la mar enfurida.
És un avalot de nacions
semblant a un aiguat impetuós.
13 És un bramul de nacions
semblant al bramul
de les aigües abismals.
Però el Senyor amenaça els pobles,
i fugen de lluny estant,
com la palla a les muntanyes
quan l'encalça el vent,
com la llavor de card
que la tempesta s'emporta.
14 Quin terror a l'hora del capvespre!
Però abans de l'alba
no en quedarà res.
Aquesta és la sort
dels qui ens depreden,
el destí dels qui ens saquegen.
Lluc 17
1 Jesús digué als seus deixebles:
--Sempre hi haurà algú que en faci caure d'altres en pecat, però ai del qui els fa caure!
2 Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí i el llancessin al mar, abans que fes caure un d'aquests petits.
3 Estigueu alerta!
»Si el teu germà et fa una ofensa, reprèn-lo, i si se'n penedeix, perdona'l.
4 I si t'ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: "Me'n penedeixo", tu l'has de perdonar.
5 Llavors els apòstols digueren al Senyor:
--Augmenta'ns la fe.
6 Ell va respondre:
--Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: "Arrenca't de soca-rel i planta't al mig del mar", i us obeiria.
7 »¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: "Vine de seguida a seure a taula"?
8 ¿No li dirà més aviat: "Prepara'm alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu"?
9 ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat?
10 Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: "Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer."
11 Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea.
12 A l'entrada d'un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny
13 i es posaren a cridar:
--Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!
14 En veure'ls, Jesús els digué:
--Aneu a presentar-vos als sacerdots.
Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra.
15 Un d'ells, quan s'adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits,
16 es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità.
17 Jesús digué:
--¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou?
18 ¿No n'hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d'aquest estranger?
19 I li digué:
--Aixeca't i vés-te'n: la teva fe t'ha salvat.
20 Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els respongué:
--El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible,
21 ni tampoc podran dir: "És aquí" o "És allà". El Regne de Déu és enmig vostre.
22 Després digué als deixebles:
--Vindran temps que desitjareu veure un de sol dels dies del Fill de l'home, però no el veureu.
23 Us diran: "És aquí" o "És allà". No correu pas a buscar-lo.
24 Perquè igual com el llampec esclata i resplendeix d'un cap a l'altre del cel, així serà el Fill de l'home quan vingui el seu dia.
25 Però primer cal que pateixi molt, i la gent d'aquesta generació l'ha de rebutjar.
26 »Tal com va passar en els dies de Noè, passarà en els dies del Fill de l'home:
27 menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca. Vingué el diluvi i tots van morir.
28 Igualment va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen,
29 però el dia que Lot sortí de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i tots van morir.
30 Així passarà també el dia que el Fill de l'home es manifesti.
31 Aquell dia, el qui sigui al terrat, que no baixi dintre casa a endur-se allò que té, i el qui sigui al camp, que no torni enrere.
32 Recordeu-vos de la dona de Lot.
33 Qui busqui de conservar la vida, la perdrà, però el qui la perdi, la conservarà.
34 »Jo us dic que aquella nit n'hi haurà dos en un mateix llit: l'un serà pres i l'altre deixat;
35 n'hi haurà dues molent juntes: l'una serà presa i l'altra deixada. (
36 )
37 Ells li preguntaren:
--On serà això, Senyor?
Jesús els respongué:
--On hi ha el cadàver, s'hi apleguen els voltors.
—¿Acaso no eran diez los que quedaron limpios de
su enfermedad? ¿Dónde están los otros nueve? 18 ¿Únicamente
este extranjero ha vuelto para alabar a Dios?
En el capítulo 17 del evangelio de Lucas diez leprosos son curados de
su enfermedad y únicamente uno de ellos vuelve para darle las gracias al Señor
y, encima, ese que retorna ni siquiera era judío, era un samaritano, un pagano
a los ojos de la comunidad judía.
Estoy seguro que antes de que se produjera el episodio Jesús ya conocía
el corazón de aquellos hombres y cuál iba a ser la respuesta de ellos con
relación al hecho de ser curados. Sin embargo, a pesar de todo, decidió sanar a
los diez a pesar del corazón desagradecido que tenían.
Esto me enseña que la práctica del bien, el ser un agente de
restauración en un mundo roto, no está ni debe estar ligada a los resultados
que obtengamos o esperemos obtener de nuestras acciones. No hacemos el bien
porque esperamos un retorno a cambio, sino incluso cuando no hay ningún retorno
en absoluto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada